GOBELLET, [GUOBELLET] s.

Diminutiu de gobell.

"E, dit aço, ell matex se lava .iiii. gobellets bells e nous e feu se venir un petit flasconet del seu bon vi, e diligentment dona a beure a micer Geri e a sos companyons..."
Decameron jornª 6ª novª 2ª

"grech e clarea
sense perca;
la malvesia,
per cortesia,
en guobellets."
Roig, Jaume Spill 2.665